Back to site

Mr. Freak Ska "Ska de Vells" - CD

Image of Mr. Freak Ska "Ska de Vells" - CD

10.00

Si a aquestes alçades del partit encara no saps de qui parlem quan parlem d’en Mr Freak (Mr Freak Ska amb tots els mots, aka del cantautor sincopat – i per més pistes, mataroní - Jaume Cuadrada), potser és que ja has començat a quedar-te ocell. No has de patir, perquè el tercer àlbum d’un dels millors lletristes de l’escena musical catalana ja és aquí: una col·lecció de fins a 16 hits (com no podia ser d’altra manera) titulada pragmàticament i (quinta)essencial ‘Ska de Vells’.

Mr Freak Ska és encara una rara avis musical en un país que tanmateix s’entesta a lloar insis-tentment l’obra galàctica de Sisa, la visió musical anticipada de Riba amb ‘Dioptria’ o el show business genuïnament català desenvolupat per La Trinca. Les comparacions són odioses, però fan de bon pair (i millor rumiar). Som-hi! Una actuació de Mr Freak Ska al Canet Rock d’enguany vindria a ser com si els Skatalites s’escolessin a la tarima del Pla d’en Sala obrint per l’Orquestra Plateria aquella primera edició del festival el 1975. És com si durant la mítica gravació del ‘Dioptria’ als Gema Studios de Barna hagués aterrat Lee Perry des del Black Ark i hagués apartat a Rafael Poch de la taula de mescles, tot deixant la bossa d’herba santa (font de lucidesa i divina bogeria) a l’abast de Riba i l’elenc musical del moment. I una de final: Mr Freak Ska és l’alter ego en format de cantautor sincopat del Jaume (Cuadrada), tan galàctic com el més freak dels alter egos del Jaume (Sisa), el tan reclamat Ricardo Solfa. Fet l’exercici, parin atenció doncs i rumiïn: si enmig de tanta calcomania musical això del Mr Freak Ska no és el que ens cal, potser que anem demanant l’asil cultural a la veïna Portugal.

I és que el nou compendi de cançons ‘Ska de Vells’, com ho foren l’iniciàtic ‘Ska Casolà’ i el reeixit àlbum d’adaptacions de clàssics jamaicans ‘Traïcions a contratemps’, és la constatació de nou de l’altra volta poc estudiada vàlua de Mr Freak Ska. Parlem de simples cançons, d’acord, i en Jaume (Cuadrada) és el primer a tenir-ho clar quan s’emmiralla en el seu admi-radíssim Prince Buster, La Veu del Poble jamaicà, a “Príncep Fantasma”: “1,2,3,4 o 5 simples cançons; amb 2,3 o 4 acords... tinc ereccions, de pes; mai ningú tan autèntic com tu, ha cantat ska, rocksteady o reggae amb tants collons”. Queda clar. Simples cançons, però, que a ritme d’ska, rocksteady, reggae i calypso destil·len seny i rauxa a rengleres encreuades; lucidesa, humor i causticitat pel broc gros; classe i estil per voluntat daliniana i una mixtura d’harmonia perfecta entre l’allò local -quina catalanitat!- i l’allò global -per jamaicanes, és clar.

És just destacar la destresa musical en l’execució, excelsa i de primer nivell internacional, de la paleta d’estils jamaicans oldies de la que Mr Freak Ska torna a fer gala al disc ‘Ska de Vells’. L’ska, i les seves variants, són el pal de paller de l’àlbum i hi trobarem (agafeu aire) des de shuffle i rhythm’n’blues cru, primerenc i a la jamaicana (com a “Benet” o com a la cançó que dóna títol al disc, amb lletra de fi retrat auto-misericordiós) fins a ska’s de tall modern com “Amagar-m’hi” i “Digue’m perquè” o cogombres imparables de síncopes accelerades de l’alçada de “Calçotets Vermells” (amb Lord Kaya i Shuba dels Cabrians en una de les millors crítiques al règim Borbó dels darrers 40 anys), “L’Ornitorrinc” (100% univers simbòlic made in Mr Freak Ska), l’explícita i alhora profundíssima “Menja bé, caga fort i riu-te’n de la mort” amb els barcelonins Soweto o el retrat generacional nostàlgic-costumista de l’eloqüent “Tàctel, pana i velcro”. Però no només d’ska viu l’home i a ‘Ska de Vells’ Mr Freak Ska fa una passejada pedagògica per la història de la música jamaicana dels 60s que va molt més enllà d’un simple exercici d’estil. Al nou disc Mr Freak ens regala perles de fi rocksteady com el superb “Seu Blai Seu” (especialment indicada per pares, mares i fills del sXXI, you know who you are) i la divertidíssima “Onada de calor” en combinació mortal amb Pitu i Quique dels històrics Skatalà al toasting; a més de canonades d’early reggae i hammond infecciós a “De Sidamon a Ultramort” (la nostra particular ruta-66-transversal-catalana amb el gran Pele de La Thorpe Brass), a la declaració dels principis del final de “Tot el que m’agrada és dolent” i a la clarivident, en temps d’addició comunicativo-tecnològica, “Missatge enviat”, amb l’Ivan dels Thorpedians. Fornir fins a 16 talls en un nou àlbum és també de vells, però dóna marge a Mr Freak Ska per ampliar la forquilla en la línia de temps estilístic: abans dels temps de l’ska hi havia el calypso, com a “Amic postís” (que compta amb les veus del Xèriff i el Luismi i la línia de banjo del Manyà, tots tres de Dr Calypso) i, després de l’early reggae, s’imposà el reggae, com el riddim reggae de “No pots passar”, peça de caràcter “ajusta-comptes” coronada amb la col·laboració de Pirat’s Sound Sistema.

“L’ska en català té l’inconvenient que no te’l pots pas inventar”, canta el Jaume a “Amagar-m’hi”. És aquest exactament el mateix inconvenient de tota producció musical pensada, feta i cantada en català. A ‘Ska de Vells’, però, l’inconvenient es converteix a mans de Mr Freak Ska en un deliciós i refrescant antídot davant l’imperant tedi creatiu a casa nostra.